El cuerpo y sus ficciones en la contemporaneidad
7 de junio

       

Nunca hasta ahora el cuerpo había tenido tanta incidencia en nuestras vidas. El cuerpo ha ido acaparando protagonismo en las relaciones humanas , en la subjetividad actual, emergiendo como un valor añadido, necesario para dar cuenta de nuestra identidad.

En una sociedad como la actual en la que la identidad personal es frágil debido a los cambios de valores, de ideales y de referencias que marcan nuestras vidas, el culto al cuerpo, a su imágen, a su cuidado , han venido a suplir estas carencias, confundiéndose a menudo el cuerpo con el ser.

Hoy nuestras consultas están a veces más ocupadas por el cuerpo que por la palabra. Los antiguos síntomas conversivos, metáforas de un significado reprimido se han convertido en somatizaciones, mucho más difíciles de movilizar y de conectar con la subjetividad. La angustia, la anorexia, la depresión, el dolor crónico, el cuerpo modelado por el deporte y la cirugía sustituyen a la palabra.

En esta coyuntura, estas Jornadas se proponen analizar esta realidad desde el psicoanálisis y desde diferentes disciplinas como la medicina, el arte, la antropología, la sociología y la filosofía.

¿Cómo se vive el cuerpo hoy? ¿Cómo se muestra la subjetividad humana en los síntomas, en la marcas del cuerpo? ¿Qué nos puede enseñar el cuerpo a los psicoanalistas? ¿Por qué el cuerpo se ha convertido en uno de los modos preeminentes de representarse el ser? son las preguntas que constituirán los ejes de nuestro trabajo, repartidas en las diferentes mesas que aparecen a continuación

> Mesa I

El  inconsciente y el cuerpo. Del cuerpo hablado a las marcas en el cuerpo.
José Monseny: Del cuerpo subjetivado al cuerpo disipado por la ciencia
Melissa Oberto: El tatuaje como fenómeno contemporáneo
Modera: Ana Martínez

12:00 > Mesa II

El cuerpo en relación a la angustia, la depresión y el dolor crónico y a las incertidumbres de la vida moderna.
Daniela Aparicio: Anorexia: patología o santidad 
Carmen Lafuente: Clínica psicoanalítica del cuerpo
Modera: Palmira Dasi

> Mesa III

El cuerpo y la imagen. Los cambios en la concepción estética actual y su incidencia en nuestras vidas.
Manuel Baldiz: Algunas reflexiones sobre la transexualidad
Pilar Dasi: ¿Por qué fascina tanto el cuerpo?
Modera : Mª Inés Rosales

> Mesa IV

El tratamiento del cuerpo en la sociedades multiculturales.
Vicente Mira : El cuerpo es la historia
Helios Prieto: Algunas preguntas a la clínica psicoanalítica desde la sociología de la imagen del cuerpo
Modera: Xavier Campamà

Caixa Fòrum
Centre Social i Cultural de l’Obra Social de “La Caixa”
Av. Marqués de Comillas 6-8, Barcelona

Comisión Científica
Manuel Baldiz
Carmen Lafuente
Jose Monseny
Clotilde Pascual
Mª Rosa Roca

Comisión Técnica
Xavier Campamà
Carmen Lafuente
Ramon Miralpeix
Rut Sonnabend

Más información info@accep.org

Amor, deseo y goce en el síntoma
VIII Jornadas de las Formaciones Clínicas del Campo lacaniano en España
Tarragona, 24 de mayo 2008

Cada año, desde el inicio de las actividades de los Colegios Clínicos del Campo Lacaniano, hemos realizado una jornada conjunta entre algunos de estos colegios en España.

Su objetivo principal ha sido el de poner en acto para sus alumnos la relación entre estos colegios clínicos, invitándoles a una actividad organizada conjuntamente, y a participar activamente en ella.

En esta ocasión el título de la Jornada servirá para poner en común algunas de las cosas que habremos aprendido en el Seminario de textos y casos y en el Taller de lectura e investigación, y lo que hayamos podido producir, sean preguntas o respuestas.

Comisión científica
Cora Aguerre: CORAAGUERRE@terra.es
Ana Alonso: alonso.an@gmail.com
Palmira Dasí: palmiradasi@ono.com
Clotilde Pascual: 20538cpm@comb.es
Juan del Pozo: juanpozo@arrakis.es
Manel Rebollo: mrebollo@spt.cat
Victoria Torres: esteveztorres@telefonica.net

Comisión de organización
Marta Borràs: martetaborras@gmail.com
Isidre Bosch: iboschva@copc.es
Montserrat Pallejà (coordinadora): mpalleja@spt.cat
Cristina Santiago: csantiago@anguela.com

Abierto el plazo de presentación de propuestas de ponencia hasta el 1 de abril de 2008. Las propuestas deben enviarse a los miembros de la comisión científica, indicando el título y unas líneas acerca del tema a tratar.

Las ponencias definitivas no deberán exceder bajo ninguna circunstancia las 2000 palabras.

Organizan

ACCEP de Catalunya
CCM de Madrid
CCP-FCCL de Valencia
APsG de Galicia
FCCL del País Vasco
GEPAS de Asturias
SYT de Tarragona

Más información info@accep.org

Mesa redonda con debate Psicoanálisis y escritura con la participación de
Dante Bertini, Imma Monsó, Isabel Núñez y Manuel Baldiz (coordinador).

Organizada por la Asociación Colegial de Escritores de Cataluña (ACEC) y ACCEP.

La violència a primària Curs reconegut pel Sr Director d'Innovació Pedagògica del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, amb data del 30-03-2007, com a Formació Permanent al Professorat no universitari

Des del 1999, ACCEP ha estat impartint seminaris i cursos de psicoanàlisi i sobre temes que podríem anomenar d'”aplicació de la psicoanàlisi”. Molts d'aquests cursos han tingut com a centre temàtic els nens i/o els adolescents, no sols en la seva individualitat sinó en la seva relació amb els pares i amb les escoles. És així que ens hem trobat amb una bona pila de mestres interessats pel què els podria dir la psicoanàlisi sobre alguns aspectes relacionats amb la seva feina que els preocupen. També ha estat parlant amb aquest col.lectiu de professors que ens hem decidit a proposar el curs que estem presentant.

Els mestres es troben immersos en una situació professional en la què han de fer front molt sovint a l'aparició de la violència en les seves més diverses formes d'expressió: des d'aquella que es produeix entre alumnes (tant l'espontània fruit de la poca tolerància a l'altre, com la que en l'actualitat pren consistència política i social amb la categorització de “bulling”); a la que es produeix entre alumnes i professors; fins la que apareix entre pares i professors. Valguin com exemples de no poques dificultats la justificació que alguns pares i clínics atorguen a algunes violències, provinents del “modern” TDAH, o les agressions sofertes per part d'alguns pares que deixen els mestres en la impotència.

El que proposem és que el mestres puguin destriar bé amb quines formes de violència se les han de veure i de quines poden fer-se'n càrrec per a reconduir-les cap un territori on la seva contundència activa pugui disoldre's, i allò pulsional que les determinen pugui ser emprat en finalitats més creatives i no destructives.

Es tracta, aleshores, de poder entendre per una banda i de poder fer-hi alguna cosa, de poder inventar per a cada ocasió la resposta que ho sigui... és a dir, una resposta que no mantingui el circuït estructural de l'agressió, sinó que el pugui tallar i trobar una altra sortida.

Durant el curs s'haurà hagut d'acomplir la revisió i treball sobre els següents punts:

I.- Fonaments teòrics sobre l'agresivitat des de la psicoanàlisi.

II.- La violència en el paradigma social en què estem immersos: Els grups socials i la família. Metamorfosi de la funció paterna i de l'autoritat.

III.- Condicions concretes d'aparició de la violència en les diverses situacions en què aquesta es produeix a Primària (entre alumnes, entre alumnes i mestres i entre pares i mestres).

IV.- El tractament de la violència als Centres d'Educació Infantil i Primària, des de cada professional. És possible algun tractament des de la Institució?

Xavier Campamà
Psicòleg clínic. Cap d'Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de la Corporació Sanitària del Parc Taulí. Pràctica privada

Carmen Lafuente
Metge psiquiatra. Cap de pràctiques del Hospital de Día CPB-SSM, cursos 1998-99, 99-00, 2000-2001, 2001-2002. Col.laboració ems la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació Blanquerna, Facultat de Psicologia de la Universitat Central de Barcelona i Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tutora de pràctiques de la Fundació Hospital Sant Pere Claver- Fundació Vidal i Barraquer, cursos 2005-2006 i 2006-2007. Pràctica privada

Ramon Miralpeix
Psicòleg clínic al Servei d'Assistència Multiprofessional (Sant Celoni) i a la Unitat mèdico-educativa i Centre de dia L'Alba. Pràctica privada

Josep Monseny
Metge psiquiatre. Director de l'Institut de Psicosomàtica Barcelona (IPB) i Coordinador del Grup d'Investigació Psicoanàlisi i Padagogia. Pràctica privada

Rut Sonnabend
Psicòloga clínica. Adjunta Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil. Corporació Sanitaria Parc Taulí, Sabadell. Pràctica privada

Tots ells són psicoanalistes membres de l'Escola de Psicoanàlisi dels Fòrums del Camp Lacanià [EPFCL], i membres docents d'ACCEP

Per damunt d'altres consideracions es privilegiarà el partir de les situacions concretes de violència en les que s'han trobat immersos els mateixos assistents al curs, per això, cadascuna de les cinc sessions quedarà repartida en tres temps:

•  hi haurà un temps dedicat a la “clínica” d'aquestes situacions –a l'exposició-,
•  un altre temps dedicat a la comprensió més teòrica dels fenòmens de violència,
•  i un temps de debat i aclariments.

I diversos procediments

•  L'exposició teòrica
•  L'exposició i/o dramatització de situacions
•  La discusió

El procés avaluatiu tindrà en compte principalment la consecució de dues finalitats:

•  La comprensió teòrica de les condicions de la violència en les edats infantils i en el context escolar de primària, i
•  La captació de recursos propis per al tractament d'aquesta violència.

Informació: telèfons 934108317 i 9387904143 / info@accep.org

Descarregar, omplir i enviar aquesta Butlleta d'Inscripció       Preu del curs: 150€ Modalitats de pagament - Transferència bancària a c.c.: 0049-4701-88-2610097744 (acompanyar la inscripció amb la còpia del resguard de la transferència) - Pagament al comptat a l'inici del curs. En aquest cas cal que envieu la vostra sol·licitud d'inscripció amb les vostres dades, al correu@ d'ACCEP: info@accep.org

Una encuesta realizada entre las mujeres de este país arrojaba un dato no sorprendente pero sí curioso. La mayoría de las mujeres encuestadas preferían salir de compras que tener una relación sexual con su pareja. Dato curioso porque pone de manifiesto que el discurso, la cultura contemporánea, no favorece los lazos sociales, los lazos con el partenaire sino, más bien, los lazos con los objetos que el propio discurso produce. El lazo social entonces se debilita en beneficio del lazo con los objetos que, de alguna manera, realizan los fantasmas.

La forma que tiene el sujeto de establecer vínculos sociales es mediante el discurso, sea éste del Amo, Universitario, Histérico o Analítico. Todos estos discursos especifican los lugares desde los cuales el sujeto puede establecer vínculos con los demás. En la actualidad asistimos a la paradoja de que el discurso dominante, que es el discurso capitalista, en lugar de permitir el establecimiento de lazos sociales, los cortocircuita al confundir los lugares establecidos por los otros discursos.

La actualidad del malestar en la cultura se especifica por la dificultad para establecer lazo social.

El factor coyuntural de esta época es que el discurso actual no funda el vínculo social de suplencia (suplencia del goce que no existe) de tal manera que cada sujeto se tiene que hacer cargo de sus propios vínculos sirviéndose de lo que tiene, es decir, de su síntoma. El síntoma es hoy el principio del vínculo social, es lo que permite al sujeto establecer un vínculo contingente, vía el inconsciente, con algunos partenaires. Pero el resultado es la precariedad del vínculo por el hecho de estar apoyado únicamente en el síntoma, es decir, en lo particular, en la forma que cada uno tiene de gozar de su inconsciente, pero sin el apoyo del marco discursivo. Freud escribió el Malestar en la cultura y Lacan nos dijo que el síntoma social es que el individuo carece del discurso con el que hacer vínculo social, hacer semblante y eso nos convierte a todos en proletarios.

El psicoanálisis no es un síntoma social pero sí es un síntoma del discurso actual, es decir, que puede hacer suplencia del vínculo que no hay.

En estas Jornadas sobre Vínculo social y síntomas contemporáneos, trabajaremos el abordaje que el psicoanálisis hace de dichos síntomas, caracterizados por un goce egoísta y cínico para el que Collette Soler acuña el término de Narcinismo, abordaje que no pierde de vista la estructura clínica ya que neurosis, psicosis y perversión no responden de la misma manera al discurso actual.

Colegios Clínicos Convocantes

ST - Seminari de Tarragona
CPM - Colegio Clínico de Madrid
ApsG - Asociación psicoanalítica de Galícia
CCPV - Col·legi de Clínica Psicoanalítica de València
GEPAS - Grupo de Estudios Psicoanalíticos de Asturias
Jakinmina - Formaciones Clínicas del Campo Lacaniano en el País Vasco
ACCEP - Associació Catalana per a la Clínica i l’Ensenyament de la Psicoanàlisi
Caixa Fòrum
Centre Social i Cultural de l’Obra Social de “La Caixa”
Av. Marqués de Comillas 6-8, Barcelona

BCN-2004 
novembre 

dissabte 27  
9:00 a 14:00 i 16:00 a 19:00  
diumenge 28 
10:00 a 14:00  

La qüestió de la finalitat terapèutica de la psicoanàlisi i les seves contradiccions, dificultats i apories, va estar present des dels inicis de l'experiència de Freud i travessa tota la història de la psicoanàlisi, així com cadascuna de les experiències psicoanalítiques que emprèn un analista amb un analitzant. La forma en què es planteja l'aporia és complexa però es pot resumir –tot i que comporti un cert forçament– dient que mai cap anàlisi s'ha plantejat sense una finalitat terapèutica; molt aviat, també, es va fer palès que l'afany terapèutic era un obstacle per al desenvolupament de l'experiència psicoanalítica.

En el decurs de la seva història, la psicoanàlisi va buscar diferents solucions a aquesta aporia: separar psicoteràpia psicoanalítica i psicoanàlisi, separar psicoanàlisi pur i psicoanàlisi aplicat, diferenciar psicoanàlisi terapèutic i didàctic. Tot i que hem avançat en el tema, encara no està resolt del tot i per això ens continua convocant, a tots els analistes, a la reflexió. Més enllà dels interrogants que planteja als qui practiquem la psicoanàlisi, el tema comporta una dimensió ètica que interessa no només als psicoanalistes sinó també als diferents agents socials i, fins i tot, a la ciutadania en general –ho sàpiguen o no– perquè es tracta de l'ús ètic que es dóna al poder de la transferència sobre el subjecte que demana ajuda, tractament o teràpia; la dificultat rau en la no utilització d'aquest poder amb finalitat de domini, explotació i control social, sinó al servei de l'emancipació del subjecte.

El descobriment de l'inconscient freudià va permetre elucidar que només aquelles praxis que, de manera implícita o explícita, mantenen una referència al desig inconscient i a la seva marca particular per a cada subjecte, poden apuntar a una resolució dels símptomes i, per tant, a la sortida de les demandes que no impliquin la submissió als ideals de l'altre, o a una normalització que suposi portar-los a "marcar el pas" i que els permeti evitar caure en el redoblament de l'alienació de cada individu, fins a fregar la frontera amb les relacions més sectàries possibles. Només cal llegir Psicología de las masas y anàlisis del yo (Freud, 1921) per a adonar-se'n que això pot passar en totes les relacions transferencials, fins i tot en aquelles que actuen amb "bones intencions", perquè sabem quins mals que s'han produït sempre en la humanitat en nom de les bones intencions i de la recerca del bé del subjecte. El fet que la sortida de la impotència i l'exclusió impliquin que sigui, necessàriament, per la identificació i pel sotmetiment als models imperants, acostuma a ser un fantasma neuròtic. La psicoanàlisi permet plantejar a un subjecte el fet d'assumir la seva diferència radical sense haver de renunciar a unir el seu destí personal amb "l'obra humana" del seu temps.

La prova que aquesta qüestió, en més d'un sentit, implica tothom i no només els psicoanalistes, és que l'estat, ha pres la iniciativa de legislar-hi, en diversos països europeus. Però, l'estat, que funciona per definició en el discurs de l'amo, pot prevenir els mals que aquest discurs produeix en la pràctica de les anomenades psicoteràpies? És cert que hi ha estats i estats, però el perill de reduplicar i legitimar l'ús de la teràpia com a instrument de control social no està mai absent quan l'estat intervé en aquestes qüestions. Quan Freud digué que "el desig, en l'inconscient, és indesctructible" afirmava que la flama de l'antitotalitarisme no s'apagaria mai en l'estructura; però és a cada analista i a les nostres institucions a les quals correspon mantenir oberta, dins de la societat en general i de les nostres en particular, la possibilitat que l'encontre singular que suposa l'experiència psicoanalítica, es pugui donar en la llibertat de dos subjectes que s'embarquen en una experiència radical en la que els fins d'emancipació del subjecte prevalguin pel damunt de qualsevol altra consideració.

Per aquestes raons, aquesta Jornada ens concerneix d'una manera especialment pertinent a cadascú de nosaltres com a analistes, però també a les nostres associacions i més enllà encara, a les instàncies polítiques i a tots els ciutadans.
Per tot això, volem que ens prepari, també, per a aquest debat que ja està en curs, i que serveixi, així mateix, per a iniciar una activitat que ens porti a debatre'l amb altres grups d'analistes, amb altres discursos, amb les instàncies de l'estat i amb la ciutadania en general.

Organitza
ACCEP - Associació Catalana per a la Clínica i l'Ensenyament de la Psicoanàlisi
EPFCL-FPB - Escola de Psicoanàlisi dels Fòrums del Camp Lacania - Fòrum
Psicoanalític Barcelona

Organitzen la jornada, presenten les ponències i moderen les taules, psicoanalistes membres d'aquestes associacions, i comtem amb la col·laboració d'analistes invitats d'altres institucions.

Comissió d'organització
Mª Josep Cortiella, Francisco Garcia, Josep Monseny, Dolors Tobar.

Comissió científica
Manuel Baldiz, Ana Martínez, Josep Moya, Núria Rivera.